Malgrat que el pintor, dibuixant, escultor i il·lustrador Santiago Estruga, va néixer a Mequinensa, va desenvolupar la seva obra artística a Catalunya. Va traslladar-se a Barcelona l'any 1.922 per cursar belles arts a l'Escola Municipal i al Foment de les Arts decoratives, i ja no va marxar de la ciutat comtal. Durant els seus anys d'estudi va prendre part a vàries exposicions col·lectives, a més de desenvolupar diverses tasques com a il·lustrador i realitzar obres originals per a les arts gràfiques. L'any 1.947 va fer la seva primera exposició personal a les Galeries Velasco de Barcelona i de llavors fins a la seva mort l'any 2.003, han estat moltes les exposicions individuals i col·lectives que ha fet a Barcelona, principalment a les Galeries Augusta, però també a altres ciutats espanyoles com Tarragona, Osca, Madrid, Mallorca, Lleida i Mequinensa, a més D'Itàlia, França, Alemanya i Bèlgica. Aquestes mostres li han valgut diverses distincions i premis al llarg de tota la seva carrera. L'any 1.993 va participar en una mostra col·lectiva del Museu de Miami (Florida), que va adquirir la seva obra TARDOR.

Gran paisatgista, en les seves obres sap captar l'atmosfera de llum que omple la totalitat de la composició amb accents precisos i un traç solt i vibrant. Estruga cerca sobretot la potència i l'harmonia del color i concedeix la màxima importància, en totes les seves creacions, a la composició i el volum. La relació entre arquitectura i paisatge queda plenament aconseguida amb l'encertada utilització d'un cromatisme agosarat i enèrgic que fon tota una extensa gamma de colors, i son aquests principalment els que demostren l'habilitat d'Estruga a l'hora de passar a paper o llenç la més pura realitat dels entorns paisatgístics.

Aquest artista s'interessa, com tots els grans mestres de la temàtica paisatgística, per la plasticitat: la plàstica. En les seves obres, la figura és només un petit contrapunt que ajuda a humanitzar la representació.

També és molt significativa en el conjunt de la seva obra la sèrie de motius ciutadans de la Barcelona antiga, amb les seves vives anotacions de les Rambles. És en aquesta mena de paisatge en el qual la arquitectura i l'urbanisme conjuguen àmplies harmonies de formes i de colors, on l'artista millor revela la seva gran capacitat d'observació, al mateix temps que aconsegueix la seva millor vigència expressiva i plàstica. Pel que fa a la resta de temes (figures, gerros de flors, natures mortes, retrats i escenes de carrer) acredita també un total domini dels recursos tècnics.

A les aquarel·les realitzades en els darrers anys, pintades de memòria, sense cap mena d'inspiració directa de la realitat, hi conjuga molt encertadament l'harmonia dels colors complementaris en gammes de blaus, blancs i ocres que donen vida a uns paisatges dotats de gran sensibilitat...